Em vaig adonar que no se escriure en valencià, que cada vegada se'm fa més difícil utilitzar-lo, ja no és el meu primer idioma sinó que primer parle en castellà i açò no pot ser.
Hui vull tornar a ser jo, no perdre mai la meua llengua. Cada vegada estic més convençuda que els valenciano-parlants ens infravalorem, almenys jo ho he fet sempre; no tinc cap problema en parlar castellà i se'm fa fàcil, i per aquesta raó, parle castellà amb molta gent que podria parlar perfectament valencià però, com que a l'hora de coneixer-mos ens vam presentar en castellà ja se'ns ha quedat.
Ara vull començar a ser jo, no vull parlar castellà per obligació, perquè els meus companys el parlen. Sé on estan els límits i tampoc pretén que la gent del meu voltan l'aprenguen però, si que l'entenguen sempre que visquen a Valencia per tant, perdoneu-me si des d'ara vos parle valencià però si els parlants no el defensem, qui va a fer-ho per nosaltres?
Jo he sigut la primera a discriminar-lo, l'utilitzava com l'idioma de casa. Tampoc vaig a canviar la meua forma d'estudiar; sempre ho he fet en castellà i, per la mateixa raó que ara moltíssims graus els pferten en anglès jo estudie i estudiaré en castellà.
La llengua valencia no és inferior, però si que té molts menys parlants per tant, estudiar en castellà te molt més futur, no dins de la nostra comunitat on deuria de ser indiferents haver cursat els estudis en un idioma o l'altre. La diferència rau en no trobar feina a Valencia, sentin-ho molt i siguen realistes, tu no pots treballar a Madrid i dir-li a un xic que "te has torzido el turmell" per aquesta raó crec necessari estudiar en castellà, és un exemple un poc tonto, però ocorre que una volta ho estudies en un idioma no és fàcil traduir-ho.
Hui vull parlar valencià en la gent del carrer, en tothom. Vull començar a sr com sóc sense por del que pensen de mi.
Em despedisc demanant perdon per totes les faltes d'ortografia, lèxic i gramàtica que he comés. Promet millorar.
Tinc una riquea, i és que parle valencià.
